diumenge, 28 de novembre del 2010

Stop de coc per monges mascles

V+ durant 130 metres, i no és "macu" això? Aquesta via de Malanyeu és perfecte per passar una escalada tranquila, relaxada i divertida: anar fent. Tot i així, no ens enganyem, es necessita una mica de pila ja que en el segon i tercer llargs t'estas una estona escalant (55 i 45 metres).

 Benji al primer llarg

 A la R iniciant el primer dels 3 ràpels

 La via des del cotxe



divendres, 19 de novembre del 2010

Bàlsam de tigre i Dionis

                                           BÀLSAM DE TIGRE a la paret bucòlica (Oliana)
Gran via i gran segon llarg on s'hi pot fer "crowl" hi tot. Va ser la primera via que vam triar en Xiuli, en Feixa i jo per un pont de 3 dies...

DIONI  a la roca dels Collars a la Vall de Canelles
Aquesta la vaig fer amb l'Arnau i sort en vaig tenir d'ell ja que aquest dia tenia el coco menjat, o més ben dit: menjadíssim!!! La via començava fàcil però a mi em va semblar moolt xunga, tirada endavant i sense res. L'Arnau es va menjar tota la via i ens vam fer un fart de riure penjats a la paret: només ell i jo ho sabem!! 

  • ALERTA: la data no es correspon amb aquesta sortida, va ser fa un any

dimecres, 17 de novembre del 2010

divorci imminent per orgull mapuche











Després que el vent ens fes canviar de sector vam anar a montserrat sud, a prop de collbató, concretament al serrat d'en Muntaner.
L'Arnau, en Toni i jo ens vam decidir per una línia amb fisureta que ens va cridar l'atenció des de baix. Així vam iniciar la via orgull mapuche des del seu tercer llarg (6b), aquest és curt però intens i força divertit; el segon llarg (6a) ja és de la via divorci imminent, per cert, molt bonic i de posr-s'hi bé; per mi va resultar intens i, fins i tot, vaig fer ús d'un amic, o més ben dit, d'un camalot del 0,3 que va contribuïr a fer el llarg encara més fanàtik. Finalment l'últim llarg, un IV una mica expo pel meu gust amb reunió en un arbre; llavors descens per un ràpel just a uns 10 metres a l'esquerre de l'última reunió que vam haver de trobar i arribar-hi, és clar. Sort que en Toni i l'Arnau dominen les maniobres i la tècnica de corda perquè si fos per mi malament rai... hauré de practicar...
En acabar vam anar a fer un mos a un bar proper i encara ens passava pel cap de posar algun tasconet tot fent el mític triangle de forçes...