dijous, 7 de febrer del 2013
dijous, 27 de setembre del 2012
Baumes Corcades
Fa temps que tenia una ruta que em rondava pel cap...
Vaig marxar de casa a les 8:30 amb les malles, les bambes, una samarreta i una motxilla amb dues barretes, xocolata, aigua, la tèrmica, el mòbil, l'arnés, dues cintes de reunió i dos misquetons de seguretat.
Passo per Vilageliu on em trobo un gos que em segueix una estona, després per Barbat, segueixo per sota el roc gros fins passar la casa del grau, per cert té un hort molt currat, arribo a prop de Centelles i el camí em porta cap un rètol que posa: via ferrada. Així, a les 9:15 arribo a peu de via.
Ara feia molt de temps que no la feia. Em sembla que l'última vegada va ser quan la vam fer de nit i ens vam quedar al Puigsagordi a dormir, va estar molt bé. A l'altura del pont trobo molta gent i passo per baix, aquí decideixo que faré la versió més curta i ràpida de la via. després de passar l'escala esmorzo una miqueta pensant ja amb el recorregut de tornada.
A les 10:25 arribo a dalt del Puigsagordi i agafo un camí que em porta, vorejant, direcció les antenes.
A mig camí flipo: hi ha una corda d'escalada lligada a un arbre i va avall!!?? Epepepepep, ja tenim sector nou d'escalada. Hi ha 6 o 7 persones escalant, veig unes quantes reunions, em miro una mica les vies i m'adono que no deuen ser del tot fàcils...
Passo les antenes direcció el roc gros per un camí que, en any de bolets, és bo per les brumoses. Passo pel rox gros i ja només em falta baixar per tornar a passar per Vilageliu i arribar a casa.
A les 11:35 ja arribo a casa i em foto una coca cola amb dos gels i llimona.
Vaig marxar de casa a les 8:30 amb les malles, les bambes, una samarreta i una motxilla amb dues barretes, xocolata, aigua, la tèrmica, el mòbil, l'arnés, dues cintes de reunió i dos misquetons de seguretat.
Passo per Vilageliu on em trobo un gos que em segueix una estona, després per Barbat, segueixo per sota el roc gros fins passar la casa del grau, per cert té un hort molt currat, arribo a prop de Centelles i el camí em porta cap un rètol que posa: via ferrada. Així, a les 9:15 arribo a peu de via.
Ara feia molt de temps que no la feia. Em sembla que l'última vegada va ser quan la vam fer de nit i ens vam quedar al Puigsagordi a dormir, va estar molt bé. A l'altura del pont trobo molta gent i passo per baix, aquí decideixo que faré la versió més curta i ràpida de la via. després de passar l'escala esmorzo una miqueta pensant ja amb el recorregut de tornada.
A mig camí flipo: hi ha una corda d'escalada lligada a un arbre i va avall!!?? Epepepepep, ja tenim sector nou d'escalada. Hi ha 6 o 7 persones escalant, veig unes quantes reunions, em miro una mica les vies i m'adono que no deuen ser del tot fàcils...
Passo les antenes direcció el roc gros per un camí que, en any de bolets, és bo per les brumoses. Passo pel rox gros i ja només em falta baixar per tornar a passar per Vilageliu i arribar a casa.
A les 11:35 ja arribo a casa i em foto una coca cola amb dos gels i llimona.
dilluns, 24 de setembre del 2012
BADALONA
Once upon a time there were two poor stopped men... Doncs sí, ja ho veuen, no només dos!!! Avui hem evidenciat que hi ha molts parats, aturats com nosaltres. Creiem passar una jornada d'escalada a Malanyeu sols i tranquils però hem estat acompanyats de moltes altres cordades i del soroll de nombroses esquelles.
La via en qüestió: Badalona a Malanyeu, dificultat de V+ amb fisureta tècnica i picantona al primer llarg, 100 metrets orientats al sud i minats de parabolts i d'algun regalet (un mosquetó de seguretat faders a l'últim llarg), necesitarem 12 o 13 cintetes.
Doncs conegut això, en Toni ha iniciat el primer llarg de 45-50 metres amb saviesa, anar fent, anar disfrutant, anar xapant i apretant el cul a mig llarg ja que hi havia una tramillo amb un parell o tres de passets tècnics. El segon llarg també l'ha obert el mestre-muten d'avui, aquest comença amb molt cantell i acaba amb una plaqueta molt divertida que et fa gaudir. L'últim llarg és un quartet de transició per arribar a dalt i celebrar la vieta amb unes bones vistes al Pedraforca emmascarat, avui, per una lleugera boireta. Baixem fent uns ràpels tranquilament i fem un mos a peu de via. És l'hora de marxar, tot i que parem abans d'arribar a la carretera a veure si collim algun bolet pels boscos de pi i boix per així tenir l'excusa perfecte per fer un soparet amb una botifarreta tot obrint un vinet. Llàstima, no hi ha hagut sort... la setmana vinent ja haurà plogut... Tornarem!!! Eus ací unes fotos:
La via en qüestió: Badalona a Malanyeu, dificultat de V+ amb fisureta tècnica i picantona al primer llarg, 100 metrets orientats al sud i minats de parabolts i d'algun regalet (un mosquetó de seguretat faders a l'últim llarg), necesitarem 12 o 13 cintetes.
Doncs conegut això, en Toni ha iniciat el primer llarg de 45-50 metres amb saviesa, anar fent, anar disfrutant, anar xapant i apretant el cul a mig llarg ja que hi havia una tramillo amb un parell o tres de passets tècnics. El segon llarg també l'ha obert el mestre-muten d'avui, aquest comença amb molt cantell i acaba amb una plaqueta molt divertida que et fa gaudir. L'últim llarg és un quartet de transició per arribar a dalt i celebrar la vieta amb unes bones vistes al Pedraforca emmascarat, avui, per una lleugera boireta. Baixem fent uns ràpels tranquilament i fem un mos a peu de via. És l'hora de marxar, tot i que parem abans d'arribar a la carretera a veure si collim algun bolet pels boscos de pi i boix per així tenir l'excusa perfecte per fer un soparet amb una botifarreta tot obrint un vinet. Llàstima, no hi ha hagut sort... la setmana vinent ja haurà plogut... Tornarem!!! Eus ací unes fotos:
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la role del primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| inici tercer llarg |
 |
| fanàtik |
 |
| descending man |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)