El divendres al matí rebo un SMS: Dma anirem a fer la mítica ven-suri-ven. Montserrat 5 estrelles. Certament és de 5 estrelles però el nom, per nosaltres tres ja ha canviat, a partir d'ara es diu: ven-xiuli-ven sense cap mena de dubte.
La jornada comença a les 4 carreteres. Sembla estar clar, el primer i el segon llarg els farà en Xiuli, el tercer jo i el quart en Toni. Quan ens aproximem a peu de via... collons si que és guapa la línia i sembla ser que hi haurà bon ambient...
El primer llarg ens deixa bon regust de boca. A l'inici del segon en Xiuli ja comença el seu festival particular i escanya un tasconet, quin fanatisme; i segueix posant amics. Quan arriba a la reunió en diu que disfrutem i ens ho agafem amb calma, així ho fem. Un segon llarg molt bonic fins que arribem a la reunió, allà ens adonem del bon ambient i del pati... És molt aeri i això ens menja el coco.
Què xiuli, tens ganes de fer el tercer llarg? Així doncs el muten i salvador del dia comença obrint el tercer llarg mentre en Toni i jo ja li adjudiquem també l'últim, s'ho està currant tant que s'ho mereix...que cabrons. Doncs cosida d'amics i tascons al tercer llarg que té tela i ja només ens queda l'últim: sembla ser un quartet de res però en Xiuli el pateix una mica trobant la sortida de la xemeneia, finalment però la troba i xapa la R. Comencem amb en Toni i, que divertit! visca la jungla! Quan arribem al flanqueig... ens adonem perquè en Xiuli havia patit... no hi ha res i et jugues un bon pèndol amb una nata apustuflant! Quan veig el merlet... collons com s'ho ha currat en Xiuli, felicitats ets el puto amo!
En fi, una escladala que ens mostra que sense patiment no hi ha formació.
Acabem dinant a ca la iaia...
 |
| Ressenya |
 |
| apustuflant |
 |
| i no és maca |
 |
| a peu de via |
 |
| En xiuli ja començava a cosir a base d'amics |
 |
| escanyant un tasconet, sempre s'aprenen coses noves |
 |
| 2n llarg, anar fent |
 |
| el muten mirant quin en demana... |
 |
| inici 3r llarg, quin bon ambient |
 |
| ensabinaensabina, quin festival de IV? |
 |
| Toni fanàtik celebrant la R4 |
 |
| on the top |
 |
| adeusiau!? |
Ai, ai, ai!
ResponEliminaQuin Viote, qui em va parir! Aquesta nit em penso que m'he despertat i era a la segona reunió!
Merci a tots dos per un matí a una via de tres parells de collons. I en especial al mestre Muten Xiuli, pel curro i la cosida.
Pratgi, si llegeixes aquest comentari... he pecat!. Haviem parlat d'anar-hi... i hi he anat. T'hauria de dir que t'hi acompanyaré quan tornis però em penso que com deia la Camps "Como Santo Tomás una vez y no más!". Bé m'ho pensaré. Una abraçada a tos dos, per cert.
kosta aquest blog comença a fer honor al seu nom, fanàtik, fanàtik! I visca el vinet de ca la Iaia.
Nonis.
Pleased to meet you! Fanàtiks i Chili Peppers!
ResponEliminaPrimer felicitar-vos als 3 pel viote... Ja us tinc batejats com els 3 fantàstics fanàtiks..
ResponEliminaEl mestre muten un 10...Costa que fanàtik del mil no?
Toni has pecat, però Montserrat és molt gran i de projects n'hi han mil i un!!!no pateixis
Apa folls a tibar-li
Si senyors, no hase falta desir nada más!
ResponEliminaQuan torni l'Albert encara la liarem més... i llavors encara ens podrem embaucar més que ell també pot fer de pastor i portar-nos a passejar. Ah i si a més ve en benji... podem anar on fagi falta